Costums

Li agrada córrer, sense cap direcció. Anar fins on l’alé li permet i perdre’s pels carreronets dels barris antics.

Li agrada la solitud, sentir els silencis d’una vesprada de tardor.

Li agrada la mar, profunda pau que envolta tots els sentits. Arena suau i calenta, aigua que acarona i espenta, sol que besa i crema.

Li agrada estar desperta, mirar al sostre i sentir música durant hores. Fugir i amagar-se. Algunes vegades al mig dels boscos de palmeres i d’altres, baix del llit. I allí sota, treure llapis de colors per pintar els taulells de fusta que sostenen el matalàs.

Li agrada seure, amb les cames creuades, damunt la tapadora del vàter. I llegir. Tot. Però no pas històries de por.

Li agrada la història, però no.

Li agrada córrer costera avall amb els braços oberts, com si fos una avió.

Li agrada gratar-se els ulls amb els punys tancats, tot i que sàpiga en tot moment que el que viu no és un somni.

Li agrada veure als seus iaios ballar.

Li agrada dibuixar caragols quan l’espill del bany està entelat.

Li agrada escriure per després cremar els contes.

Li agrada xafar només els espais negres dels passos de vianants. I saltar a la corda amb una cama alhora que crida cançons que ningú no coneix.

Li agrada fer grans glops d’aigua i escopir-la mentre tanca els ulls i simula que és una font.

Li agrada seure al seients que miren en la direcció contrària a la que va el tren. I si en cotxe, li agrada pegar la cara al vindre perquè es quede l’empremta dels seus llavis.

Li agrada equivocar-se.

Li agrada col·leccionar llapis d’Ikea, sotagots i entrades de museus i concerts.

Li agrada caminar sota la pluja i obrir la boca quan mira cap amunt.

Li agrada obrir el frigorífic per tancar-lo sense treure res.

Li agrada escoltar música, per no pensar.

Li agrada...

Però no és pas l'única. Sap que tots som més iguals del que ens pensem.

C.